UNITAT 4

 

1. LES DIVISIONS CEL·LULES

 

 

Per la nostra classe de biología hem fet un video que explica resumidament els procesos de divisió cel·lular; la mitosi i la meiosi.


 

 

 

La mitosi és la divisió cel·lular que dóna lloc a cèl·lules filles amb el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula mare. Es produeix en les cèl·lules somàtiques, les que constitueixen el cos (no sexuals), i la seva funció és renovar cèl·lules, fer crèixer l'individu o generar nous individus en la reproducció asexual.

Comprèn la cariocinesi*, que a la seva vegada comprèn la profase, metafase, anafase i telofase, i al final la citocinesi*.

 

*Cariocinesi: Precès de formació de nous nuclis, ja que cada cèl·lula filla necesita el seu.

*Citocinesi: Procès de divisió i repartició del citoplasma per les cèl·lules filles.  .

 

 

 

 

La meiosi és el procès que dóna lloc a cèl·lules amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare, per tant, es produeix a les gàmetes, les cèl·lules sexuals.

Es produeixen dues divisions. A la primera es produeix una recombinació genética, on s'intercanvia información dels progenitors entre cromosomes homòlegs, i a la segona es produeix pràcticament una mitosi normal.

 

La recombinació genética es produeix perque, a diferencia de la mitosi, la meiosi produeix descendència genèticament diferent als progenitors i entre si.

 

 

 

 

Diferencia entre la mitosi i la meiosi:

 

 





 

 

 

 

2. L'ESTRUCTURA CEL·LULAR

 

Segons la teoría cel·lular, aquesta és l'estructura biológica, estructural i fisiològica capaç de fer les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

 

Està composta per:

 

 

La membrana plasmàtica

És la capa que delimita la cèl·lula; manté separats el medi intern i l'extern, regula l'entrada i sortida de substàncies gràcies a la permeabilitat selectiva, dóna forma a la cèl·lula i la protegeix.

Està formada per una doble capa de lípids (fosfolípids), associades a diferents tipus de proteïnes

Les cèl·lules vegetals segreguen cel·lulosa, i això forma una gruixuda membrana anomenada paret de cel·lulosa. Això les diferencia de les animals, que segreguen polisacàrids i proteïnes, que formen una matriu extracel·lular. 

 

 

El citoplasma

És el medi intern de la cèl·lula, que està format per un medi aquòs anomenat citosol, el citoesquelet, que és un entramat de proteïnes fibrilars i estructures anomenades orgànuls cel·lulars:

1. Ribosomes- Estructures globulars sense membrana, amb la funció de sintetitzar molècules de proteína.
   
2. Reticle endoplasmàtic- Sintetitzen, transporten i emmagatzemen substàncies: El rugós presenta ribosomes, emmagatzema i transporta les proteïnes que sintetitzen els seus ribosomes; el llis no té ribosomes, sintetitza lípids que emmagatzema a l'interior i que poden unir-se a certes proteïnes procedents del reticle rugós.
   
3. Aparell de Golgi- És un orgànul membranós situat a prop del nucli. Rep i emmagatzema substàncies procedents del reticle endoplasmàtic i sintetitza glúcids. Allibera les substàncies mitjançant l'emissió de petites vesícules (vesícules de secreció o lisosomes).
   
4. Lisosomes- Estrucrures globulars procedents de l'aparell de Golgi, contenen enzims digestius. Intervenen en la digestió dels aliments ingerits per la cèl·lula i destruir els orgànuls cel·lulars vells. Són exclusius de les cèl·lules animals.
   
5. Mitocondri- Orgànuls formats per una doble membrana, una exterior i una interior amb crestes mitocondrials (plecs). Realitzen la respiració cel·lular, amb la qual s'obté energía (a partir de matèria orgánica i oxigen). L'energia s'acumula en forma de molècules d'ATP, que l'allibera quan és necessària- MO+02=E(ATP)+H2O+CO2.
   
6. Vàcuols- Estructures globulars delimitades per una membrana. Emmagatzemen aigua, nutrients, substàncies de reserva i rebuig. Per tant, també participa en la digestió. En les cèl·lules animals dón més petits i s'anomenen vesícules.
   
   
   
7. Centrosoma- Originen els filaments del fus mitòtic, que separa els cromosomes en la divisió cel·lular. Forma part del cilis i flagels que mouen algunes cèl·lules com els espermatozoides, o ajuden a moure el medi extern.. 



 

 

 Nucli

És una estructura limitada per una doble membrana travessada per un gran nombre de porus. La funció més important és protegir l'ADN, que es troba a l'interior. L'ADN es troba en molècules disteses que formen una massa fosca anomenada cromatina.

Quan la cèl·lula va a dividir-se, la cromatina s'enrotlla sobre sí mateixa, donant lloc als cromosomes.

Té el nucleol, on se sintetitzen els ribosomes.

 

 

 

 

3. LA GENÈTICA MOL·LECULAR

 

És l'estudi de l'estructura i funcionament dels gens a escala molecular. (A diferencia de la genética mendeliana, que estudia l'herènia dels gens basat en el resultat dels entrecreuamnets)

Els dos aspectos més importants:

 

La duplicació de l'ADN

Com es transmet la información genética d'una generació a una altra?

Les dues cadenes que constitueixen la doble hélix d'ADN son complementàries (això vol dir que si a una hi ha un nucleòtid d'adenina (A) en l'altre n'hi ha un de timina (T), i si n'hi ha un de guanina (G), a l'altra hi ha citosin (C)). Aquesta complementarietat permet que si se separen les dues cadens, cadascuna pugui servir com a motlle per sintetitzar la seva complementària i així obtener dues dobles hélix d'ADN, cadascuna per a una cèl·lula filla diferent.

 

La duplicació de l'ADN permet transmetre la información d'una generació a una altra.

Per augmentar l'estabilitat de la molécula, les cadenes són antiparal·leles, cadascuna va en un sentit.

El sentit de la lectura comença per 5'. Exemple:

 

 

... 5' A T G A C T A T C G A T T C C 3' ...

... 3' T A C T G A T A G C T A A G G 5' ...



 

 

 

La biosíntesi de les proteïnes

- La transcripció és el procès mitjançant el qual es transfereix l'informació d'un gen de l'ADN fins una proteína, passant per l'ARN missatger (ARNm).

ADN -    3'   TAC   TGA   TAG   5'

ARNm-   5'   AUG   ACU   AUC   3' 

 

 

- La traducció és el procès en el qual la cadena d'ARNm s'uneix a un ribosoma i, començant la lectura per 5', s'afegeix un aminoàcid per cada triplet (tres nucleòtids consecutius). Les correspondèncieERÈNCIA DELS CRÀCTERS BIOLÒGICSs entre aminoàcids i triplets són el codi genètic.

Els aminoàcids són transportats als ribosomes per l'ARN de transferencia (ARNt), i la cadena d'aquest constituirà una proteïna determinada. El procès s'acaba quan hi ha un triplet d'acabament. 

 

 

 

 

 

 

El procès de transcripció i traducció:

 

 

   

 

 

 

4. L'HERÈNCIA DELS CARÀCTERS BIOLÒGICS

 

Un carácter biològic és cadascun dels aspectes anatòmics i fisiològics heretables i que es poden distinguir en una espècie. (Una espècie és el conjunt d'individus que es poden reproduir entre si amb descendència fértil i amb els mateixos caràcters biològics, encara que poden tenir diferents manifestacions)

La informació d'un determinat carácter biològic s'emmagatzema en un gen, una secció curta d'ADN.

Per tant, l'herència biológica és la transmissió de gens de progenitors a la seva descendència.

 

Els caràcters biològics poden ser:

 

1. Caràcters qualitatius: Es manifesten per mitjà de trets clarament diferenciats, com el grup sanguini o el sexe.

   
2. Caràcters quantitatius: Es manifesten amb un únic tret que apareix poc o molt, com l'alçada o el color de la pell.

   
   

   
   

   

Hi han els caràcters no hereditaris o adquirits, que són els que no s'hereten o s'aprenen al llarg de la vida, com anar en bici.